CARTA DE NÚRIA MARTÍN 8 DIES ABANS DE MARXAR A POLÒNIA d’EVS
D’aquí tot just una setmana i un dia marxo a Cracòvia per fer el meu EVS. Estic una mica nerviosa però alhora també impacient per arribar-hi i conèixer tant als meus companys de voluntariat com als meus companys de pis, que per cert, no seran els mateixos.
Bé, ara ja és hora de començar a preparar-ho tot; les maletes, la documentació, acomiadar-me dels meus, i deixar-ho tot llest. Perquè un cop allà, seré jo sola. Tant si em poso malalta, com si tinc un problema amb l’ordinador, seré jo sola qui haurà de sortir-se’n. Aprendré a administrar-me els diners i a saber apanyar-me per a mi mateixa. A dos-mil- tres-cents quilometres de casa meva, m’esperen nous amics, nous carrers, noves tradicions, noves gastronomies, nova llengua, però sobretot noves i diferents aventures.
Espero que en aquesta experiència aprengui molt i m’enriqueixi a nivell personal. Vull tornar del voluntariat europeu amb les idees una mica més clares que les que tinc ara i sobretot vull aprofitar al màxim cada dia allà.
Una setmana i un dia, i ja haurà arribat el moment d’agafar un avió, descobrir Europa a través de Polònia i començar la meva gran aventura.
CARTA D’ALÍCIA BENITO ACABADA D’ARRIBAR A ITÀLIA d’EVS
Hola em dic Alícia, i actualment estic fent un EVS al sud d’Itàlia. El passat juny (2016) vaig acabar la carrera d’Educació Primària i el que tenia clar era que el que em venia després seria el viatjar i aprendre amb els altres i dels altres. Durant l’any anterior vaig començar un procés de recerca per trobar aquells projectes que s’adaptaven més a les meves necessitat i als meus interessos. Vaig provar sort amb projectes francesos però no van resultar possibles, i tres setmanes abans de marxar va sortir un projecte a Itàlia on finalment em van agafar. I aquí estic, per set mesos.
El requisit bàsic que cercava per fer el voluntariat era l’educació. Volia conèixer altres àmbits d’educació: deixar una mica de banda l’educació formal – aquella de la qual jo m’he professionalitzat-, i alhora, veure altres punts de vista depenent de les altres nacions. Això s’ha complert.
Em situo a Gravina, una petita ciutat del sud d’Itàlia i fent el voluntariat a la Cooperativa sòcio-educativa EOS. Aquesta cooperativa rep tots aquells infants i joves que es troben en risc d’exclusió social per poder-los cobrir les seves necessitats. La situació de cada infant és molt diversa i és per aquest motiu que existeixen diferents projectes dins d’aquesta cooperativa per poder apropar-se de la millor manera a cada infant. Hi ha un grup d’infants que viuen tot l’any, i un altre grup que arriba al centre al migdia i on els infants marxen o a les 18:00h o a les 20:00h.
Durant aquest temps, es fa un seguiment escolar on els nens i nenes fan els deures que tenen, i després es realitzen activitats de tot tipus. A vegades activitats conjuntes i d’altres més lliures. És en aquesta estona on jo hi sóc present fent el voluntariat, i on la meva tasca és aquesta: acompanyar els infants ja sigui amb els deures o a través de l’educació no formal.
En general, puc dir que no sé com expressar totes aquestes emocions que estic vivint cada dia. La meva única por és el poc temps que estaré aquí, i és per això que aprenc de cada segon que passa, ja sigui tant amb la convivència amb els companys de pis, els altres voluntaris, el voluntariat en sí o simplement, amb el país i la seva gent.
Donar les gràcies a l’Assessoria de Mobilitat Internacional de l’Oficina Jove de l’Anoia i a La Víbria Intercultural per aquesta oportunitat que no sabré com agrair. Sense el seguiment abans de començar el projecte i la constància i l’interès perquè tot sortís bé, això no hagués estat possible.
CONTINUADA PER LLUÍS SÁNCHEZ 3 MESOS DESPRÉS DE MARXAR A FRANÇA d’EVS
Ja han passat tres mesos des de que estic aquí i m’he acostumat a la vida francesa (fa més fred que a Barcelona). De moment em va molt bé, tot i que vaig passar uns dies dolents trobant a faltar a la meva família i amics, ara puc dir que estic perfectament i molt actiu he participat en diversos projectes dins del centre, com el dia de la llengua materna, on vam ensenyar espanyol i romanès. També hem acollit un intercanvi escolar, he anat al seminari amb la resta de voluntaris de França, he organitzat un berenar espanyol per a 60 persones, amb torrijas, crema catalana, sangria… he intervingut a les vacances escolars fent activitats amb nens de 6 a 11 anys, que m’està servint de molt perquè estic aprenent a ser millor monitor. Desprès d’aquest treball me’n vaig anar de vacances a Lyon i vaig provar el couchsurfing per primer cop: una experiència boníssima que segurament repetiré. A més vaig aprofitar per fer BMX, on vaig conèixer un dels millors riders del món! Un cop acabades les vacances estic de tornada al centre, fent les activitats a l’escola. Estic preparant una presentació de Catalunya, és molt maco parlar de les teves cultures i tradicions. De moment estic passant una molt bona experiència. El millor que m’ha passat mai, sento que m’estic fent gran!
